Reflexió sobre la integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics

Durant aquests darrers anys, les noves tecnologies han anat prenent molta força, fins al punt d’arribar a transformar la nostra societat. Així doncs, ens trobem amb uns infants els quals es coneixen com a natius digitals (Cabero, 2009, 14), ja que han nascut dins el món de les noves tecnologies. D’aquesta manera, considero que l’escola no pot quedar al marge d’aquesta societat, sinó que s’ha de transformar i, per tant, cal integrar en el currículum els mitjans i recursos tecnològics. Amb la implantació de la LOE és vertaderament quan s’ha canviat la forma de programar, incloent la introducció d’activitats TIC a la programació (Rodriguez, 2009, 1).

Ja a finals del segle passat es varen començar a crear programes d’immersió, tot i que no s’han arribat a consolidar encara a hores d’ara. Aquest fet pot venir donat per la manca de recursos econòmics i per la falta de cohesió entre els diferents partits polítics, els quals fan constants renovacions en la llei d’educació.

A pesar d’això, tal i com ens esmenten Asorey i Gil a l’article El placer de usar las TIC en el aula de Infantil, cada vegada són més comuns els centres que integren les TIC a les aules d’Educació Infantil. Emperò, això duu implícit una formació per als docents que actualment hi ha dificultats per dur-ho a terme.

Cal dir que les administracions educatives estan apostant per la implantació de pissarres digitals i altres estris tecnològics com són ordinadors portàtils, canons i impressores (Asorey i Gil, 2009, 118). Penso que és un gran avanç per part de l’administració, encara que baix el meu punt de vista queda una gran tasca per poder-les incorporar totalment. Tant els mestres com les infraestructures de les escoles no són les adequades i necessiten una reorganització i/o preparació per a que s’implantin de la manera que requereixen.

Baix el meu parer, les noves tecnologies ofereixen moltes possibilitats d’ús al llarg de tota l’etapa educativa, però també a l’etapa d’infantil, la qual queda a vegades una mica al marge. El correu electrònic, els blogs, els diaris digitals, etc. ofereixen totes aquestes possibilitats. Aquestes  eines i d’altres no només serveixen per introduir-se dins les aules amb els infants, sinó que també obren les portes a altres agents externs, com poden ser les famílies. Per tant, ens ajuda a establir una comunicació i donar informació diària a totes i cada una d’elles. A més, ens dóna la possibilitat d’establir comunicació amb altres centres docents, dels quals podem aprendre i enriquir-nos uns dels altres.

Així doncs, quan els professors coneguin eficaços models d'utilització didàctica de les TIC que puguin reproduir sense dificultat en el seu context (tinguin recursos i formació) i els ajudin realment en la seva tasca docent (millors aprenentatges dels estudiants, reducció del temps i esforç necessari, satisfacció personal ...), segur que tots voldran utilitzar-les (Marquès, 2005). Un pensament tant cert i que tot docent (i les administracions de les que depenen en més mesura) hauria de reflexionar sobre aquest.