Reflexió sobre els materials didàctics multimèdia

Al llarg d’aquests darrers anys, trobem de cada vegada més materials didàctics multimèdia dins les pròpies aules d’infantil, així com altres tipus de materials com jocs que es puguin crear per als infants (tant siguin de caire educatiu, com d’animació o entreteniment).

Tal i com ens cita Santos Urbina a l’article Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil, cap a l’any 2000 ja hi havia un gran nombre de programes educatius destinats als infants de menys de tres anys, així com alguns dels productes ja es destinaven a edats més primerenques com als 18 mesos.

Abans de parlar dels materials didàctics multimèdia és necessari descriure alguns dels termes més importants, que ajudaran a contextualitzar el tema, i que faran més entenedors aquests. Dits termes són l’hipertext, la hipermèdia i la multimèdia (Tolhurst, 1995).

• L’hipertext és l’ús de múltiples funcions per a la presentació d’informació, incloent text, gràfics estàtics o animats, segments de vídeo i informació d’àudio. Els sistemes multimèdia interactius per a ordinador inclouen hipermèdia o hipertextos.
• La hipermèdia és el sistema per ordinador que permet enllaços interactius de múltiples informacions, incloent text, gràfics estàtics o animats, vídeo i àudio; permeten una navegació no-lineal.
• I, la multimèdia són les pantalles organitzades i d’accés no-lineal formades per text i diagrames estàtics, imatges i tables.

Per tant, podem afirmar que aquests tres conceptes són essencials per a poder crear materials didàctics multimèdia. És a dir, tothom que vulgui crear materials multimèdia, ha de familiaritzar-se amb aquests termes. Al mateix temps, trobem uns elements que conformen la hipermèdia i/o la multimèdia; aquests són: els nodes, els enllaços, les xarxes d’idees, els itineraris i la interfície d’usuari (Delicado, 1996).

Una vegada feta aquesta breu descripció, cal conèixer les característiques que han de presentar aquests materials didàctics a l’Educació Infantil (Urbina, 2000).

Per una banda, han d’estar adaptats als destinataris. Un bon programa ha de comprendre una franja d’edat (per exemple, “de 2 a 8 anys”), però hi ha de tenir cabuda una distribució per nivells. Llavors, no hi ha d’haver desfasament entre aquests nivells de dificultat, peculiaritat imprescindible d’un bon joc. És a dir, la complexitat cognitiva de les tasques ha de ser sempre similar.

També, les instruccions, indicacions, botons, icones, punters, etc. han de ser clars i que puguin ser vists a simple vista. A més, han d’estar col·locats sempre al mateix lloc i s’han d’oferir “pistes” lluminoses o sonores quan hagin de ser activats. Així, evitarem clics involuntaris i demés.

Per altra banda, s’ha de deixar ben especificat si pot esser emprat pel mateix infant autònomament o, si per el contrari, necessitarà l’ajuda d’un adult. Des del meu punt de vista, per exemple, si és tracta d’un joc on un adult hagi d’intervenir donant algunes indicacions i/o pautes del joc i no ho fa, l’infant pot aconseguir superar aquest joc, però mai s’assoliran els objectius establerts en dit joc. 

El mateix ocorre amb les errades, les quals han d’aparèixer però sense arribar a frustrar l’infant. Si no fos així, penso que l’infant abandonaria immediatament el joc, sense finalitzar-lo.

Finalment, un programa de qualitat seria aquell que inclogués una guia amb orientacions didàctiques (títol, grup destinatari, objectius, continguts, pautes d’avaluació...) per als educadors i pares. A pareu meu, dites guies poden no ser tan necessàries per als educadors, gràcies al gran bagatge que poden tenir aquests; en canvi, pot resultar més beneficiosa pels pares, ja que moltes vegades desconeixen com utilitzar el material. 

En definitiva, totes aquestes característiques es tindran en compte a l’hora d’elegir i seleccionar un joc o un altre. És a dir, podran ser avaluades pels educadors i/o pares segons el grat d’aquests.

Per concloure aquest tema, podem afirmar que aquest tipus de material didàctic ha pres molta importància en aquests darrers anys, fet que ha permès enriquir i digitalitzar les aules. Tots coneixem el gran interès i motivació que desperten les noves tecnologies en els infants. Aixi doncs, hem d'aprofitar aquests materials didàctics multimèdia per a captar l'atenció d'aquests, alhora que vagin aprenent. Aprofitant el tema anterior, podem relacionar aquest tipus de materials amb l'Educació 2.0., ja que en moltes ocasions serem nosaltres, els educadors, qui crearem aquests materials i on els infants hi puguin contribuir.