Reflexió sobre la societat de la informació y Educació

Així com van passant els anys, la societat està en constant canvi. En les darreres dècades, és quan ens hem pogut adonar més de les diferents modificacions que estam patint. Tal i com veiem a l’article Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Manuel Area, és un tòpic afirmar que l’entorn social, econòmic i cultural que ens envolten han canviat substantiva i radicalment en els darrers vint anys. D’aquesta manera veiem que hem passat per una sèrie de canvis que ens han marcat al llarg de la vida, arribant al punt de comparar aquest fenomen amb una “tercera revolució industrial”. És a dir, la digitalització de la informació basada en la utilització de tecnologia informàtica és la gran revolució tècnic-cultural del present (Area, 2002, 2).

Dita digitalització ha estat favorable en molts d’aspectes. El que més destacaria és amb l’eliminació de les barreres espacials tant de caire local com nacional. Així doncs, es superen les distàncies geogràfiques arribant a actuar a nivell planetari.

Emperò, com totes les coses, té aspectes positius i d’altres de menys positius. Manuel Area, a l’article esmentat anteriorment, expressa un seguit d’aspectes favorables i d’altres de negatius. Aprofitant els aspectes que Area ens proporciona, donaré la meva opinió contrastada amb la teoria que ell ens aporta. Primerament, i anomenant la cara amable de les tecnologies digitals, és que aquestes tecnologies proporcionen una millor comunicació entre les diverses persones sense tenir en compte la seva situació geogràfica. També trobem que mitjançant les noves tecnologies i més concretament amb internet, disposam d’una gran quantitat d’informació al nostre abast. No obstant això, no tota informació és correcte, sinó que s’ha d’ensenyar als infants a saber destriar-la i poder extreure el més important. Seguint amb els pros, veiem com les tecnologies ens ajuden amb l’eficàcia i la qualitat dels serveis, així com amb l’agilitat en quant als tràmits i les gestions quotidianes.

I, en quant als aspectes negatius que ens esmenta Area, veiem com amb les noves tecnologies apareixen les diferències socials en quant a la riquesa material. Llavors, i degut a la introducció de moltes gestions per la xarxa, provoca la pèrdua de privacitat de l’individu i l’augment del control individual i dels grups socials. Baix el meu parer, penso que en general les TIC tenen molts d’aspectes positius i que, en quant als negatius, penso que educant als infants per fer un bon ús d’aquestes els problemes que ocasiones podrien minvar-se o inclús, eliminar-se. Així doncs, aquí és quan apareix el paper del mestre i de la família.

Per tant, és molt important la formació que rebin els mestres per tal de poder guiar el procés educatiu dels infants. Emperò, encara queda un camí llarg per recórrer per a que l’equip docent hagi adquirit les diferents “competències instrumentals, cognitives i actitudinals” (Area, 2002, 7) necessaris per emprar les noves tecnologies. Així, tal i com ens diu Area, el nou repte educatiu consisteix en formar, en qualificar als subjectes com usuaris intel·ligents de la informació que les permeti distingir lo rellevant de lo superficial.

A més, tal i com he esmentat en alguna altra ocasió, les TIC han ajudat a establir una xarxa escolar on poden intervenir diferents centres de diverses parts del planeta. D’aquesta manera, tots es poden enriquir de tots, així com uns podem aprendre dels altres aportant idees, etc. Però, això necessita d’una programació, la qual encara a dia d’avui queda molta feina a fer. Per tant, encara que veiem que les tecnologies digitals aporten infinitats de coses positives, encara queda una gran tasca a fer per a que es puguin integrar de manera total.